22/02/2022

 Crònica d’una desgràcia anunciada (amb el meu respecte per el gran Gabriel García Márquez)

Capítol 2.   

La primera portada en els morros de l’administració publica. La Camara Agrària.

Qui té potestat sobre terres de cultiu, camins agrícoles i demés coses del camp? Qui podria posar llum sobre un assumpte com aquell?

El organisme municipal que s’encarrega de tot açò es diu la Cámara Agrària, com molts veïns saben, perquè este poble es de gran tradició agrícola. Per tant, allí que es va anar, estem parlant de la primavera de 2020, un moment dificultós perquè es solta l’aigua a l’arròs i els guardes tenen, molta feina, s’emplaça a la família a setembre, perquè l’estiu es per a vacances, estre uns i altres la Cámara està a mig  gas, i la família, ho accepta. Després de uns quants mesos, tornen a demanar anar a la Cámara, per temes de Covid es complicat, s´ha d’esperar a un dia concret que es fa la junta esta setmana, l’altra,  i finalment se’ls atén, vist la insistència i que no es cansaven d’anar allí a demanar una solució.

Es requereix a l’altra part per anar a aportar el que fora per aclarir el tema unes setmanes després, perquè en esta història qualsevol passet que es pega, sempre són varies setmanes.  Però l’altra part no té ni la deferència de aparèixer, i lluny de donar-nos la raó per pur desinterès, se’ls torna a requerir, unes setmanes més tard, de nou.

Entre unes coses i altres, estem en octubre de 2020, i el camp s’ha quedat sense arrendar i sense cuidar, perquè les persones interessades no volen fer-se càrrec si no poden entrar-hi, com per altra part és molt natural.

I, unes setmanes més tard, tampoc es personen en la Cámara,  i es pretén tornar-los a cridar, però ja la paciència de esta família que busca una solució està acabant-se, han passat molts mesos, soles perquè aquelles persones no els dona la gana de donar la cara on toca.

Finalment la Cámara, pren una resolució, i diu que no ha quedat demostrat que el camí siga privat, i que tenen deu dies per a deixar-lo lliure.

Però la porta continua tancada, ningú té potestat, per fer que s’obriga, a pesar de que el Organisme competent aixina ho estima.

Quan se va a reclamar que lo que s’ha manat no s’ha fet, la Cámara Agrària ens informa de que si no volen fer-ho ells no tenen  potestat per fer complir l’ordre.

Si teniu els ulls com a plats, teniu la mateixa reacció que la família tingué.

Com?

Una retafila de tecnicismes incomprensibles  com a resposta i “ Si te he visto no me acuerdo” Un paper que els carregava de raó, copet en l’esquena, i allà se les apanyen vostès. Els llavaren les mans com Poncio Pilatos i els deixaren a la bona de deu.

I seran responsables com el mateix criminal, si passés alguna desgràcia, perquè si que tenen potestat, però no han volgut fer-la valdre i ells sabran per què.